Avui dilluns 2 de Febrer s'ha celebrat el judici contra el secretari judicial a la sala nª5 dels jutjats de Mataró de dos quarts de deu del matí fins a les 3 de la tarda.
Hi hagut la presentació del cas per part dels advocats. Per l'acusació hi havia Jaume Asens i l'advocada de la Federació d'Associacions veïnals de Mataró, Eva Labarta.
I per la defensa hi havia un personatge digne del món de faràndula. Finalment, també hi havia el ministeri fiscal, la qual només ha actuat en defensa de l'acusat, actuació pèssima.
El judici ha continuat amb l'acusat, el secretari judicial, declarant-se innocent i dient que els habitants de Kal Ronk, van marxar de forma voluntària i pacífica, sense oposar cap tipus de resistència. I a més, la vivenda ja estava destrossada i tenia els forats al terra i al sostre, abans d'entrar els mossos d'esquadra a dins de la vivenda. Vaja tela. Imaginació al poder, i intent fallit de mentir, perquè s'ha pogut demostrar que els forats eren una prova de l'acusació i que s'havien produït posteriorment al desallotjament.
Curiosament, en Jaume Asens, ha anomenat als forats, a forats antiokupa. Pràctica habitual en els desallotjaments per evitar la reocupació de l'espai.
Un dels testimonis clau ha estat el de la persona que estava exercint d'advocada de la gent del CSOA. Ha declarat que després de rebre la negativa de la policia a mostrar-li l'ordre judicial, va anar als jutjats on es va trobar al secretari que li va comentar de forma xulesca i enrient-se'n, que no tenia dret a veure-la i que era tot correcte. Però gràcies a la seva insistència, va descobrir que no exitia cap ordre de desallotjament, gràcies al fiscal de guàrdia.
Després han declarat els habitants de Kal Ronk, que han descrit com van entrar a la força rebentant la porta sense trucar abans. Els van comunicar que havien de marxar i que tenien 5 minuts per recollir les seves pertinènces. Cops, tirades a terra, bofetades, molta estona en calçotets a terra de genolls amb les finestres obertes un fred matí de Febrer. I encara tenen la barra de dir que van marxar per voluntat pròpia. Tots tres han corroborat que realment era casa seva, i que la vivenda estava en perfecte estat posant en evidència el testimoni del secretari judicial. S'ha declarat que hi havia un gran desplegament policial per part de la brigada antiavalots dels Mossos d'Esquadra i la participació de la policia municipal. Per tant, era un desallotjament en tota la regla.
A continuat declara el mosso d'esquadra, el qual era el cap de dispositiu de Mossos. En la seva declaració, tot i haver perdut molta memòria, ha quedat clar que el dispositiu desplegat era el típic per un desallotjament. Això contradiu, una vegada més, el que sosté el secretari judicial declarant que només es va procedir a una identificació, tal i com mana l'ordre del jutge per aquell dia. Cal remarcar, les poques coses que ha volgut recordar el mosso, cosa que costa de creure per una persona responsable del dispositiu policial del que es va esdevenir el 18 de Febrer. Però això ja queda per la seva consciència.
El segúent testimoni ha estat el Procurador que va intervenir en el desallotjament d'aquell dia. El seu testimoni ha estat un intent d'ajudar al secretari judicial, s'entén com a treballador del gremi. El resultat ha estat una contradicció amb la seva declaració inicial, on deixava clar que la responsabilitat de l'actuació era del secretari judicial i, per tant, s'havia accedit en les seves funcions de fedatari.
Seguidament, hi hagut el testimoni de la germana d'una dels habitants de Kal Ronk per corroborar que el seu germà vivia al CSOA l'Estella.
Per acabar, hi hagut el testimoni d'un dels membres del CSOA. Aquest, ha declarat que el primer dia de l'okupació s'havia identificat davant la policia, per poder estar al corrent d'un possible procés judicial que s'engegués posteriorment. Efectivament, es va engegar un procés, però va ser arxivat. Per això, la desconfiança i la insistència en demanar l'ordre judicial el dia del desallotjament.
Un cop arribats aquí, hi hagut un petit descans per continuar amb les conclusions dels advocats.
En les seves conclusions, la defensa ha continuat amb els arguments sostinguts durant tot el judici. Cal dir que ha fet servir algunes estratègies molt patètiques per intentar desmuntar els testimonis més forts. Això ha estat una mostra de la debilitat dels seus arguments.
Els advocats de l'acusació, en Jaume Asens i l'Eva Labarta, han fet una molt bona intervenció. Han estat contundents i clars en els seus arguments. Han reclamat que es faci justícia amb la pròpia justícia, exigint responsabilitat a les persones que treballen als jutjats en donar exemple complint la llei que defensen.
També han demanat que la justícia i les actuacions policials siguin igual per tots. No pot ser que s'identifiqui als okupes d'una manera diferent a la restas de ciutadans. Ja ens agradaria saber de quina manera es va anar a identificar al senyor Fèlix Millet.
Jaume Asens ha acabat la seva intervenció amb una cita de Montesquieu:
"No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota la calor de la justícia".