PROHABITATGE S.A.

PROHABITATGE és una empresa municipal participada íntegrament per la societat d’urbanisme PUMSA. S’encarrega dels projectes municipals de construcció, reforma, rehabilitació, reparació, explotació, compraventa o arrendament de vivendes.
Què ofereix als ciutadans? Una borsa de lloguer jove i algun pis de protecció oficial amb requisits impossibles d’assolir i oferta més que insuficient.
Però, com ens vénen la moto? On són i per a qui són els pisos de protecció oficial?
Ens diuen que "l’esforç de l’ajuntament en cedir el sòl permet establir preus d’acord amb els recursos d’un sector que té rendes baixes a causa de la manca de feina o de la precarietat laboral".
Però l’esforç en "cedir el sòl" es tradueix en la compra de sòl per part de l’ajuntament a preu industrial (més barat) i vendre’l o llogar-lo a preu de mercat (més car). Parlen de la "manca de feina o precarietat laboral" mentres que el contracte exigeix una nòmina de treball i un contracte a llarg termini. Adjudicació dels pisos per sorteig? Curiosament als pisos de protecció oficial del carrer Teià hi viuen persones vinculades a la constructora.
Es feliciten ja que "alhora s’han incorporat mesures arquitectòniques bioclimàtiques i mediambientals en la seva costrucció que contribueixen a avançar cap a una ciutat ecològicament sostenible"
D’acord, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques en els pisos del carrer Teià per a la producció d’electricitat però... qui s’en beneficia? Els llogaters d’aquests pisos, "segments de la població amb dificultats econòmiques"? Seria concebible però la trista realitat és que aquesta energia, que es produeix al sostre dels llogaters, el nostre “benèvol” Ajuntament la ven a FECSA-ENDESA i aquesta ens la reven. Sostenible, si? Ara… per a qui?
La borsa de lloguer jove ens vol fer creure que vol ajudar als joves a emancipar-se quan, per formar-ne part, es requereix un salari mínim d’ 1’5 vegades el SMI (sou mínim interprofessional) que equival a 1.036’125 euros i que a moltes ja ens agradaria guanyar.